Carrer dels Pins d'En Ros, 11, 17460 Celrà
email:cpcelra@gmail.com
1976
Inicis
El patinatge a Celrà va començar a la pista de Can Sinto a Bordils, és a dir, inicialment no hi havia patinatge a Celrà sinó que es va formar a Bordils. Al cap de poc temps en veure que a Bordils no acabava de funcionar aquesta activitat, ja que només hi assistien nens i nenes d’allà; el patinatge va passar a Celrà, l’any 1976, però no va ser nomenat com a Club de Patinatge l’Aulet de Celrà fins l’any 1978 (al febrer). La fundadora d’aquest esdeveniment va ser la Sra. Ester Matamala. Quan l’Ester va arribar a Bordils el patinatge ja tenia un funcionament però ella va ser l’encarregada de traspassar el patinatge de Bordils a Celrà per a formar un vertader gran club on hi assistissin nens i nenes de tots els pobles de les rodalies.
Va decidir formar aquest club ja que ella quan era petita patinava a Sarrià de dalt i el seu pare li encantava el patinatge. A Celrà es va començar a patinar a Ca la Baia, al carrer major de Celrà, en una sala on actualment s’hi fan exposicions diverses, allà va ser on hi va haver els vertaders inicis d’aquest patinatge a Celrà. L’Ester va tenir la sort que van fer per primer cop a la història uns cursets per als entrenadors, per així tenir el títol d’entrenadora; ella era la més jove de tots els entrenadors que van presentar-se als exàmens; així doncs va aconseguir aquest títol per poder fer-se càrrec de tots els patinadors. Els entrenava ella mateixa, no tenia cap mena d’ajuda de cap monitor/a, ni l’Ajuntament ni cap estament oficial la van ajudar a tirar endavant aquest club. Sinó que va ser tan sols amb el seu esforç, els ànims, les ganes de treballar i el suport moral dels seus pares.
Els nens i nenes patinaven tan sols amb la plantilla del patí, que tenia unes corretges que es lligaven a les sabates, més tard si al nen o la nena li agradava patinar els pares i mares que s’ho podien permetre li compraven una bota al seu fill per a acoblar-la a la plantilla i si els pares no podien continuaven patinant amb el sistema de corretges.
Va ser llavors al mateix any de l’inici del patinatge a Celrà quan es va fer el primer festival de patinatge, els patinadors van poder mostrar a tot el poble i als pares i mares el que havien après.
Es va fer una panera de Nadal que va estar exposada a Can Sala. Amb els diners que van recollir de la panera en Miquel Plana va fer uns altaveus que anaven endollats a una casette molt petit per a que la música del festival es sentis millor. Així sempre que volguessin posar-se a crear les coreografies podrien tenir música.
Aquest festival però va haver de passar censura, l’Ester va haver d’enviar les cintes de cassette amb les músiques al govern civil escrivint en una carta el nom de totes les cançons que utilitzarien per a l’esdeveniment, un cop donat el vist i plau es va posar en marxa el festival; però tot i així en el festival hi van assistir dos guàrdies civils per a controlar que tot estigé en el seu ordre. Els vestits dels patinadors els feien les mares a mà. La Siseta de Celrà els ajudava a elaborar-los. Compraven la roba a metros i mesuraven nen per nen. La tela la compraven en una botiga del carrer del Carme a Girona.
Es van distribuir entrades, invitacions i cartells per al poble on anunciaven el festival perquè la gent hi assistís. El dia del festival estava tota la pista plena de públic.
Amb els diners que es van recollir amb el festival es va fer una platina per als altaveus.
Es va fer un cartell per a anunciar el primer festival de l’any 1976, també hi havia una invitació i una entrada que valia 75 pts:
Un temps després del festival els van oferir la pista de l’escola, (actualment escola l’Aulet). Llavors van deixar de patinar a la pista del costat de Ca la Baia i van començar a patinar a la pista de l’escola. D’aquí és d’on prové el nom del club “Club Patinatge l’Aulet de Celrà”. Li va donar aquest nom perquè l’escola està construïda sobre una muntanya anomenada Aulet, així doncs van aprofitar aquest nom de la muntanya per a atorga-li al club.
Al cap d’uns anys van passar de patinar a la pista de l’escola a patinar a la Fàbrica (Can Pagans). Als inicis l’Ester es va dedicar a ensenyar a patinar els infants com a “hobbie”, perquè gaudissin i s’ho passessin bé amb aquest esport.
No feien cap mena de competició ni cap mena de prova simplement realitzaven festivals.
Entrenaven dos dies a la setmana: els dissabtes i els diumenges, de les 16:00h a les 18:00h. A vegades fins i tot alguna hora més i sempre anaven a berenar entremig de l’entrenament.
No hi havia junta, l’Ester s’encarregava de totes les qüestions. Tan sols hi havia el president del hoquei Girona que s’ocupava de fer les fitxes federatives de cada esportista.
Fins i tot amb 17 anys es va haver d’enfrontar a un home molt més gran que ella; que li treia uns 30 anys. S’hi va haver d’enfrontar perquè el nom del club no canvies i no formés part del seu grup esportiu que hi havia al moment.
Després d’un any, l’Ester Matamala, per qüestió d’estudis, va deixar el club. En mans d’un altre entrenador, en Delfí, ja amb una junta formada per diferents pares de patinadors, les juntes s’han de formar de nou cada quatre anys, això no vol dir que els pares de l’anterior junta no puguin tornar-se a presentar, de fet el patinatge s’ha pogut tirar endavant tants anys per l’esforç que hi han posat tants pares, ja que a més de ser un esports bastant car, hi han hagut de dedicar moltes hores, però parlant amb ells tots estan satisfets dels objectius assolits, segons cada moment, ja que durant aquests anys el club ha tingut alts i baixos tant esportius com econòmics.
Desprès d’en Delfí les entrenadores van ser dues Martes i l’Eva.
(La malla d’uniforme del club era blanca i verda, llavors va passar a ser grisa i blava, més tard també se’n va fer una altra d’aquests colors. Actualment l’uniforme del club és groc i blau).
Ara fa uns anys la junta directiva que hi havia en aquell moment va decidir contractar a una entrenadora, Rut Puigvert Xargay, que va donar la possibilitat d’encarar-se amb la competició. Va ser des d’aquell moment que van formar la plantilla per a poder entrar al mon de la competició.
La Rut va decidir venir a entrenar a Celrà ja que era un poble que el coneixia, té amics, família i el club estava a la base del patinatge així doncs podria començar de zero i ensenyar-los a las seva manera. L’ex-entrenadora (l’Eva) va ser qui la va informar que el patinatge de Celrà necessitava entrenadora.
Va decidir formar aquest club ja que ella quan era petita patinava a Sarrià de dalt i el seu pare li encantava el patinatge. A Celrà es va començar a patinar a Ca la Baia, al carrer major de Celrà, en una sala on actualment s’hi fan exposicions diverses, allà va ser on hi va haver els vertaders inicis d’aquest patinatge a Celrà. L’Ester va tenir la sort que van fer per primer cop a la història uns cursets per als entrenadors, per així tenir el títol d’entrenadora; ella era la més jove de tots els entrenadors que van presentar-se als exàmens; així doncs va aconseguir aquest títol per poder fer-se càrrec de tots els patinadors. Els entrenava ella mateixa, no tenia cap mena d’ajuda de cap monitor/a, ni l’Ajuntament ni cap estament oficial la van ajudar a tirar endavant aquest club. Sinó que va ser tan sols amb el seu esforç, els ànims, les ganes de treballar i el suport moral dels seus pares.
Els nens i nenes patinaven tan sols amb la plantilla del patí, que tenia unes corretges que es lligaven a les sabates, més tard si al nen o la nena li agradava patinar els pares i mares que s’ho podien permetre li compraven una bota al seu fill per a acoblar-la a la plantilla i si els pares no podien continuaven patinant amb el sistema de corretges.
Va ser llavors al mateix any de l’inici del patinatge a Celrà quan es va fer el primer festival de patinatge, els patinadors van poder mostrar a tot el poble i als pares i mares el que havien après.
Es va fer una panera de Nadal que va estar exposada a Can Sala. Amb els diners que van recollir de la panera en Miquel Plana va fer uns altaveus que anaven endollats a una casette molt petit per a que la música del festival es sentis millor. Així sempre que volguessin posar-se a crear les coreografies podrien tenir música.
Aquest festival però va haver de passar censura, l’Ester va haver d’enviar les cintes de cassette amb les músiques al govern civil escrivint en una carta el nom de totes les cançons que utilitzarien per a l’esdeveniment, un cop donat el vist i plau es va posar en marxa el festival; però tot i així en el festival hi van assistir dos guàrdies civils per a controlar que tot estigé en el seu ordre. Els vestits dels patinadors els feien les mares a mà. La Siseta de Celrà els ajudava a elaborar-los. Compraven la roba a metros i mesuraven nen per nen. La tela la compraven en una botiga del carrer del Carme a Girona.
Es van distribuir entrades, invitacions i cartells per al poble on anunciaven el festival perquè la gent hi assistís. El dia del festival estava tota la pista plena de públic.
Amb els diners que es van recollir amb el festival es va fer una platina per als altaveus.
Es va fer un cartell per a anunciar el primer festival de l’any 1976, també hi havia una invitació i una entrada que valia 75 pts:
Un temps després del festival els van oferir la pista de l’escola, (actualment escola l’Aulet). Llavors van deixar de patinar a la pista del costat de Ca la Baia i van començar a patinar a la pista de l’escola. D’aquí és d’on prové el nom del club “Club Patinatge l’Aulet de Celrà”. Li va donar aquest nom perquè l’escola està construïda sobre una muntanya anomenada Aulet, així doncs van aprofitar aquest nom de la muntanya per a atorga-li al club.
Al cap d’uns anys van passar de patinar a la pista de l’escola a patinar a la Fàbrica (Can Pagans). Als inicis l’Ester es va dedicar a ensenyar a patinar els infants com a “hobbie”, perquè gaudissin i s’ho passessin bé amb aquest esport.
No feien cap mena de competició ni cap mena de prova simplement realitzaven festivals.
Entrenaven dos dies a la setmana: els dissabtes i els diumenges, de les 16:00h a les 18:00h. A vegades fins i tot alguna hora més i sempre anaven a berenar entremig de l’entrenament.
No hi havia junta, l’Ester s’encarregava de totes les qüestions. Tan sols hi havia el president del hoquei Girona que s’ocupava de fer les fitxes federatives de cada esportista.
Fins i tot amb 17 anys es va haver d’enfrontar a un home molt més gran que ella; que li treia uns 30 anys. S’hi va haver d’enfrontar perquè el nom del club no canvies i no formés part del seu grup esportiu que hi havia al moment.
Després d’un any, l’Ester Matamala, per qüestió d’estudis, va deixar el club. En mans d’un altre entrenador, en Delfí, ja amb una junta formada per diferents pares de patinadors, les juntes s’han de formar de nou cada quatre anys, això no vol dir que els pares de l’anterior junta no puguin tornar-se a presentar, de fet el patinatge s’ha pogut tirar endavant tants anys per l’esforç que hi han posat tants pares, ja que a més de ser un esports bastant car, hi han hagut de dedicar moltes hores, però parlant amb ells tots estan satisfets dels objectius assolits, segons cada moment, ja que durant aquests anys el club ha tingut alts i baixos tant esportius com econòmics.
Desprès d’en Delfí les entrenadores van ser dues Martes i l’Eva.
(La malla d’uniforme del club era blanca i verda, llavors va passar a ser grisa i blava, més tard també se’n va fer una altra d’aquests colors. Actualment l’uniforme del club és groc i blau).
Ara fa uns anys la junta directiva que hi havia en aquell moment va decidir contractar a una entrenadora, Rut Puigvert Xargay, que va donar la possibilitat d’encarar-se amb la competició. Va ser des d’aquell moment que van formar la plantilla per a poder entrar al mon de la competició.
La Rut va decidir venir a entrenar a Celrà ja que era un poble que el coneixia, té amics, família i el club estava a la base del patinatge així doncs podria començar de zero i ensenyar-los a las seva manera. L’ex-entrenadora (l’Eva) va ser qui la va informar que el patinatge de Celrà necessitava entrenadora.
Els Inicis
Un club amb molta història, amb inicis humils però amb un futur que intentem fer creixer entre tots.
Primers Festivals
Tot i la censura de l’epoca, els primers festivals es tiraven endavant i es publicitaven al nostre poble.
Primeres Entrades
Les primeres entrades als nostres actes. Els primers diners es van fer servir per comprar un equip d’altaveus.
Xou
Una gran fita al club ha estat entrar a competir, amb rivals de prestigi, com Olot o Girona, als campionats de Xou de Catalunya i Espanya.